Els Números del Quinto ó Quina

[batet]

L'any passat no recordo amb qui vaig parlar del Butinet ,del joc del Quinto,Quina o Plena ( la denominació depenent de la comarca).
El "Quinto", "Quina" o "Plena" són alguns dels jocs col·lectius i d'atzar més característics de les festes de Nadal.

Vallès Occidental, Garraf, Ripollès, Osona i Bages es coneix amb el nom de “Quinto” i que rep el nom de “Quina“ o “La Plena” en diferents poblacions de l’Empordà, el Maresme,Garrotxa i el Berguedà.

En l’actualitat, el Quinto, Quina o Plena es juguen després dels àpats típics de les festes de Nadal tant en l’àmbit familiar com en locals comunitaris habilitats per a l’ocasió. Es tracta d’un tipus de joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals (amb llegums, guixetes, pedres) a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents. El premi és pel primer jugador que aconsegueix omplir tota una casella (Quinto), totes les cases del cartró (Plena), o les cinc cases d’una mateixa fila (Quina).

El joc de dir les coses amb un altre nom

La interacció verbal i el diàleg que s’estableix entre “el lloro” i els jugadors és una de les claus de l’èxit d’aquests jocs. En el Quinto i la Quina, el “lloro” és la persona encarregada d’anar cantant els nombres que van sortint a l’atzar d’un recipient de vímet i que mai són cantats amb el seu nom, sinó mitjançant endevinalles. Així, el número “1” es canta com “el més petit”, el “25” es respon amb un “Nadal!” o “les mamelles de la Paula” que es refereix al “88”.

El premi del Quinto són el conjunt de diners aportats per tots els jugadors participants, mentre el de les “Quines” són lots de queviures i altres obsequis materials presentats en forma de paneres. El nom de “Quina” ve d’una paraula llatina que vol dir “conjunt de cinc”, mentre que el nom de “Quinto” tot i que també fa referència a nombre cinc, sembla que podria estar relacionat amb el fet que tant els novells en el joc com els més menuts són objecte de burla entre els més experts, els que ja coneixen les endevinalles amb les que es canten els nombres.


Els números

1 – Un petit. El més petit. Petit-u o directament Pepitu. El primer
respost pels jugadors amb remena bé o amb cireré.
2 – Petit dos. L’ànec, respost nasalment amb cuà, cuà. Un-dos amb
to militar i respost amb Tres-quatre amb el mateix to o amb
Firmeees !
3 – Petit tres. Menage a trois. El tresillo.
4 – Petit quatre. La cadireta respost amb un i seu.
5 – Petit cinc. El quinto. Un mú-cinc o directament un músic. La
cerveseta, respost per el quinto.
6 – Petit sis. Petit suïs, referit a aquest postre. El punt de les dones,
referit al punt G i respost amb un busca’l.
7 – Petit set. L’estripat. Patim set respost amb doncs beu. El set
responent i mig, referit a aquest joc de cartes.
8 – Petit vuit. Un que és buit respost amb el teu cap o també amb el
teu llit.
9 – Petit nou. Un de nou respost amb per estrenar.
10 – Pelat deu. Pelat el nen. Pela amb deu, referit a una pesseta amb
deu cèntims. Un que es deu respost per l’impagat o per paga nano.
Pelen deu.
11 – Parelleta d’uns. Les cames d’en... i s’afegeix el nom d’algú
conegut que sigui alt i prim. Des del Nadal passat també es canta
com les torres bessones o el Bin Laden.
12- Els mesos. Els apòstols. Dotzena respost amb d’ous o amb de
patades a l’esquena.
13 – La mala sort respost per la meva o la teva.
14 - Catorze respost per agafa’l o agafa un cagarro i esmorza . La
guerra referit a la 1ª Guerra Mundial.
15 – El quinze respost per la niña bonita. Amb accent andalús er
quinze, respost per xarnego. Quan és el lloro que diu la niña bonita
els jugadors contesten er quinze o guapa. També s’ha popularitzat la
pubilla.
16 – Setze jutges, respost per d’un jutjat. Setze respost per moca’t
referent a l’expressió fer setze quan et moques amb els dits. Les
campanades referit a les de cap d’any, que són les dotze hores més
els quatre quarts.
17 – Deu amb set, respost per que beguin.
18 – La majoria d’edat. Els meus anys, respost per mentider.
19 – De nou respost per repeteix.
20 – Pelat vint. Pela amb vint. Pelen vint.
21 – La majoria vella, referit a l’antiga majoria d’edat. Sant Antoni i
el dimoni, suposo que es refereix a una cançó mallorquina en la qual
el dimoni i el sant jugaven al joc del vint i u.
22 – Parelleta de dosos. Parelleta d’ànecs respost amb cuà, cuà.
23 – Vint i tres respost per la revetlla, referida a la de Sant Joan.
24 – La vigília respost per de Nadal.
25 – Vint i cinc, respost per Nadal o per fum, fum, fum, en relació a
la nadala del mateix nom.
26 – Sant Esteve
27 – Vint amb set respost per que beguin.
28 – La llufa referida als Sants Innocents, a vegades responen quina
pudor.
29 – El circumval·lació o el darrer tramvia referit a un tramvia de
Barcelona que feia la circumval·lació a tota la ciutat i era el darrer de
la nit. L’exposició, referit a l’Exposició Internacional de Barcelona de
1929.
30 – Pelat trenta. Pela amb trenta.
31 – Cap d’any.
32 – L’Estatut, referit a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932.
33 – Parella de tresos. Els anys de Déu. Els anys de Crist. Les tresines.
TV3 respost per el trenta tres.
34 – Les esquerres, suposo que referit a les eleccions de 1934 en les
quals van guanyar les esquerres.
35 – Trenta quinto
36 – La nostra guerra respost per malament.
37 – Trenta amb set respost per que beguin.
38 – El tres de vuit en relació amb els castells.
39 – La dictadura respost per malament o per passant gana.
40 – Pelat quaranta. Pela amb quatre. Pelen quaranta.
41 – Quarts d’una, referit a les hores. El raccionament, referit al
racionament de menjar de la posguerra.
42 – Quarts de dues.
43 – Quarts de tres. Aquell licor, referit al Licor 43.
44 – Parella de quatres. Les cadires. El pati de butaques. La platea.
45 – Quaranta quinto. Quarts de cinc.
46 – Quarts de sis
47 – Quarts de set.
48 – Quarts de vuit. El quatre de vuit o el carro gros, referit a aquest
castell.
49 – Quarts de nou. El quatre de nou, respost amb sense folre,
també referit als castells.
50 – Pelat cinquanta. Pela amb cinc. Pela i mitja. Sis rals. Pelen
cinquanta.
51 – Cinquanta dur.
52 – Cinquanta gos.
53 – Cinc per tres, respost per quinze, la niña bonita.
54 – Sincuenta al pato.
55 – Parella de cincs. Els quintos. La mili. Els mú-cincs o directament
els músics. Que toqui la banda i llavors és respost per els músics.
56 – La tele, referit a que l’any 1956, TVE va començar a emetre.
57 – Cinc amb set, respost per que beguin.
58 – Cinc de vuit o la catedral referit a aquest castell.
59 – Cinc de nou o la catedral gòtica, referit a aquest castell.
60 – Pelat seixanta. Pela amb sis. Pelen seixanta. El viatger cansat,
respost per s’assenta.
61 – Un d’assegut.
62 – S’assenten dos. La chaise longue.
63 – S’assenten tres.
64 – S’assenten quatre.
65 – S’assenten cinc. Seixanta quinto. Les set i cinc, respost per has
fet tard.
66 – Parella de sisos. Noranta nou. S’assenten sis. La fonda referit a
les antigues fondes barates que s’anomenaven Cases de sisos.
67 – S’assenten set. Sis amb set, respost per que beguin.
68 – S’assenten vuit. En falta un, referit al seixanta nou. El maig,
referit al maig francès del 1968.
69 – S’assenten nou. El marrano. Tomba i tomba. Si el lloro
directament diu seixanta nou normalment és respost per marrano,
per apa nano o per llepa-li.
70 – Pelat setanta. Pela amb set. Pelen setanta.
71 – Se tanca un, respost per que es tapi.
72 – Se tanquen dos.
73 – L’any de la bomba, referit al de l’atemptat a l’almirall Carrero
Blanco.
74 – Se tanquen quatre.
75 – Quan la va dinyar o l’any que la va dinyar, fins i tot la fi del
cagalàstics, referits a l’any que va morir Franco i en general es
contestat per que el bombin, que es foti o per ja era hora. Setanta
quinto.
76 – Se tanca el pis.
77 – Parella de sets. Parellassa de sets. Les banderes d’Itàlia, potser
referit a que semblen banderes onejant, encara que no sé el perquè
d’Itàlia. Els egipcis potser referit a que els seus dibuixos són de perfil
a vegades amb el braç aixecat davant, amb la mà en una forma
similar al set.
78 – Setenta i ocho, respost per tocame el chocho.
79 – Setanta nou, respost per toca’m un ou.
80 – Pelat vuitanta. Pela amb vuitanta. Pelen vuitanta. Pelat la iaia.
81 – Buida’t tu.
82 – Els Mundials, referit als Mundials de futbol del 1982.
83 – Vuitanta res
84 – Vuitanta rata.
85 – Vuitanta quinto.
86 – Buida el pis.
87 – Buits tots set. Vuit amb set, respost per que beguin o per
quinze, la niña bonita.
88 – Parellassa de vuits. Mamellasses. Les mamelles de la Paula, que
no sabem qui era. La Sabrina, referit a aquella cantant de fama
efímera, coneguda perquè entre bot i bot sempre se li escapaven els
pits dels sostenidor.
89 –El penúltim. Buit de nou, respost per omple’l. Butano, suposo
que per contracció de vuitanta nou.
90 – Pelat l’avi. Pelat noranta. Pela amb nou. Pelen nou. El més
gros. El darrer. L’últim. Ventilador espatllat, respost per no-venta.
No he trobat gaire informació sobre aquest argot del quinto i he
hagut de fer recerca directa, fet que m’ha demostrat que encara falta
fer molta recerca. De moment tenim això i com diria el lloro és ben
bona !

Tret de mediateca festes.org