ENCARA K SIGUI A LA OMBRA SAPS K SOC AKI ESEPRO AVIAT POQUE DIRTE TOT LO K SENTU DAVANT D TOTHOM T'ESTIMO. Ahir nit em vaig llevar, pres d'un deliri informe, un malson em va torbar.
Aterrit, amb espant enorme em vaig alçar tot d'una,
i vaig veure al teu costat, il.luminat per las estrellas, un espai desocupat,
orfe de la teva presència. Mai no hagués imaginat, ni amb tota la meva ciència,
el profund significat de la teva mera existència. Com poden ser d'importants
aquelles petites coses, oblidades, mig recloses, tots aquells petits encants
que et fan ser merevellosa. Un conjunt de detallets i l'enginy i les rialles,
tot allò que ens manté drets, tot allò que sols tu qualles. I de sobte aparegueres
i en la fosca es féu la llum i aleshores s'esvaïren els meus dubtes com un fum
quan vaig veure que ja hi eres. I aleshores vas venir i al meu costat seieres
i la meva mà prengueres i com un nen m'adormí. L'endemà vaig despertar
quan encara tu dormies i aleshores vaig pensar "ets despert o bé somnies ?"
Perquè el meu plaer més gran és la teva companyia.