poema dedicat alguna persona

[llangardaixs]

Quan sóc amb tu,només amb tu...jo sóc el rei Artús
i tu ets el meu Castell.Només jo l’espasa puc alçar
i triomfant ho puc proclamar.Tan afortunat em fas sentir...
Com t’ho diré?..res més no em cal.
Terrons de sucre, són els teus llavis; torxes que em guien, les teves mirades;
onades de mar, les teves carícies;i focs d’artifici, les teves rialles.
Amb gran sacrifici i voluntat, dia a dia, dia a dia, dia a dia...el fruit del nostre amor
poc a poc va madurant.Gairebé té un gust perfecte,
passant entrebancs, amb paciència,tot corregint la mesura
els dos anem barrejant:els dolços dels nostres cors,amb els salats tarannars,
polsims d’àcida ironia,i unes pòlvores picants
que van assuauvint amargors.
I aquí estem tots dos...Sabent-nos encadellats
i alhora deixant-nos distància doncs no ens volem ofegar,
i amb silencioses carícies l’un a l’altre,
pas a pas, ens compartim i ens seguim redescobrint,
dia a dia, dia a dia, dia a dia….