EntradaAutor: corpetit » 10 nov. 2009, 11:46
Bon dia,
Tens raó Josep, només quan s’arribessin a les proporcions de victòria/derrota reals entre dues parelles, no tindria sentit jugar ja que, llavors, seria indiferent, a la llarga la diferència de rànquing entre elles no es mouria. Però és clar, llavors, quan s’hagués assolit això, el rànquing entre aquestes dues parelles ja seria molt diferent i ja mostraria aquesta diferència, que és del que realment es tracta.
Pel que fa al fet que algú es pugui posar com a parella un jugador amb un ELO baix per tal de guanyar més punts d’ELO, té els seus avantatges i inconvenients. Sí que no perdrà tants punts d’ELO i en podrà guanyar més, és cert; però també el farà jugar per sota de les seves possibilitats i també tindran menys possibilitats de guanyar aquella partida. El que es guanya per un lloc, es perd per l’altre.
El que penso és que, com que l’atzar té un importantíssim paper en aquest joc. Penso (opinió personal), que sempre serà millor jugar contra parelles amb un ELO superior o semblant ja que, amb bones cartes, pots guanyar a tothom i amb males cartes pots perdre amb tothom. Per tant, amb jocs desequilibrats sempre afavorirà jugar amb els que tenen més ELO. Si tens males cartes i perds amb els “bons”, baixaràs menys punts; si tens males cartes i perds amb els “menys bons”, perdràs més punts. En cas contrari, si agafes bones cartes i guanyes als “no tan bons”, llavors guanyaràs pocs punts; si, en canvi, guanyes als “més bons” pujaràs més punts.
Algú dirà que amb cartes dolentes pots guanyar a jugadors “no tan bons” i serà impossible fer-ho amb jugadors “bons”. Determinats jocs on no són massa dolentes, potser sí però, si les cartes són realment dolentes, no guanyaràs a ningú. Si, en canvi, les cartes són bones, ni jugant-les del revés perdràs la partida, juguis amb qui juguis.
A cartes iguals, encara que també entri molt la sort, la seva incidència ja no serà tan exagerada i podràs fer de més i de menys. Per tant, serà indiferent amb qui juguis (siguin “bons” o “no tant bons”) si tots esteu, més o menys, amb igualtat de condicions.
L’única opció que veig per diluir una mica la sort és que les partides de rànquing siguin més llargues (bastant més llargues).
Gràcies Josep per l’aclariment. Ja veig que no hi ha manera que ningú més s’animi a moure el fòrum, està encarcarat, clavat. Hauré de posar algun acudit d’aquells tan fantàstics.
Adéu.