A priori, sembla una jugada intranscendent però, quina carta posaríeu?
Partida lliure, virtual, a 101, empat a 15, canta buti directa el company Nord, ningú contra i nosaltres (Sud) tenim el següent joc:
- As, cavall, sota i 2 d'oro;
- Cavall, 8 i 5 de copa;
- 8 i 6 d'espasa;
- rei, cavall i 5 de basto.
Enceta la mà Oest de sota de basto.
Si fóssiu Sud, quina carta posaríeu: el rei, el cavall o és indiferent? I per què?
Rei o cavall?
Rei o cavall?
Guanyis el sou senyor Wakey.
Rei o cavall?
Bones,
Ángeles, no van per aquí els trets. Tinc la sensació que ja saps per on vull anar però que amagues coneixements per tal que sigui jo qui exposi la jugada, je, je.
La jugada en sí, en fred i a simple vista, pot semblar una rucada. De fet, segurament i si només tenim en compte l'objectiu final o finalista, en la majoria d'ocasions, serà indiferent el fet de posar el rei o el cavall, però en unes poques no. I ben poc hi tenim a perdre.
Però el realment important d'aquesta jugada és informar bé al company, que és qui ha cantat butifarra i, a la vegada, qui necessita extreure, com més aviat millor, més informació de la partida. Si el company Nord fa buti directa i no de marcador, nosaltres ja sabem que ha de portar bo, però ell no. Ell no sabrà el nostre joc, d'aquí la importància d'informar-lo tan bé com puguem, en cada carta que tirem.
En aquest cas, jo posaria el cavall.
Motiu: donar la màxima informació possible al company.
Encara que a poca gent li interessi, ja ho aniré comentant més endavant. Arreveure.
Ángeles, no van per aquí els trets. Tinc la sensació que ja saps per on vull anar però que amagues coneixements per tal que sigui jo qui exposi la jugada, je, je.
La jugada en sí, en fred i a simple vista, pot semblar una rucada. De fet, segurament i si només tenim en compte l'objectiu final o finalista, en la majoria d'ocasions, serà indiferent el fet de posar el rei o el cavall, però en unes poques no. I ben poc hi tenim a perdre.
Però el realment important d'aquesta jugada és informar bé al company, que és qui ha cantat butifarra i, a la vegada, qui necessita extreure, com més aviat millor, més informació de la partida. Si el company Nord fa buti directa i no de marcador, nosaltres ja sabem que ha de portar bo, però ell no. Ell no sabrà el nostre joc, d'aquí la importància d'informar-lo tan bé com puguem, en cada carta que tirem.
En aquest cas, jo posaria el cavall.
Motiu: donar la màxima informació possible al company.
Encara que a poca gent li interessi, ja ho aniré comentant més endavant. Arreveure.
Rei o cavall?
Bones,
Com sempre, en el joc de la buti, hem d'intentar empatitzar amb el company; principalment amb el company, però també amb la resta de jugadors. Així doncs, si Oest surt de sota de basto i nosaltres (Sud) tenim rei i cavall, quina carta hauria de guardar Oest entre dits? Quin hauria de ser el principal motiu de la sortida de sota?
.- Hi ha moltes possibilitats que surti a defensar-se l'as de basto.
.- Que surti a pescar, tot i que surti aixecant de cara el que canta buti. Poc probable.
.- N'hi ha poquíssimes que surti de baix manilla amb la sota i sense tenir ni rei ni cavall.
.- Pràcticament cap que surti de baix manilla i as.
Així doncs, el més, diguem-ne, normal, a ulls de Sud, seria la sortida a defensar-se l'as de basto. Això implicaria que la manilla la tindria o bé Est o bé el company. Cantant buti directa el company, hi ha molts números que la tingui ell, però mai se sap.
Això sempre a ulls de Sud, perquè a ulls de Nord, Oest podria haver sortit a defensar-se el rei de basto, si fos cas que en tingués 4 o més de rei sota. Però ja hi arribarem.
Bé doncs, al que anàvem. Posem el que posem, es podrien donar els següents dos escenaris:
1.- Que la manilla la tingui Est, que hauria de matar la nostra carta obligadament.
2.- Que la manilla la tingui Nord. Si no és que la tingui sola, ens deixarà plegar i podrem obrir l'oro.
En el primer cas, com deia Ángeles, si posem el cavall podríem salvar un punt que serien dos, perquè ens quedaria el rei ferm en tercera ronda de bastos.
En el segon cas, que és el que a mi particularment m'interessa, és que, si posem el cavall, estarem donant molta més informació de la partida al company. Això vindrà més endavant. Adéu.
Com sempre, en el joc de la buti, hem d'intentar empatitzar amb el company; principalment amb el company, però també amb la resta de jugadors. Així doncs, si Oest surt de sota de basto i nosaltres (Sud) tenim rei i cavall, quina carta hauria de guardar Oest entre dits? Quin hauria de ser el principal motiu de la sortida de sota?
.- Hi ha moltes possibilitats que surti a defensar-se l'as de basto.
.- Que surti a pescar, tot i que surti aixecant de cara el que canta buti. Poc probable.
.- N'hi ha poquíssimes que surti de baix manilla amb la sota i sense tenir ni rei ni cavall.
.- Pràcticament cap que surti de baix manilla i as.
Així doncs, el més, diguem-ne, normal, a ulls de Sud, seria la sortida a defensar-se l'as de basto. Això implicaria que la manilla la tindria o bé Est o bé el company. Cantant buti directa el company, hi ha molts números que la tingui ell, però mai se sap.
Això sempre a ulls de Sud, perquè a ulls de Nord, Oest podria haver sortit a defensar-se el rei de basto, si fos cas que en tingués 4 o més de rei sota. Però ja hi arribarem.
Bé doncs, al que anàvem. Posem el que posem, es podrien donar els següents dos escenaris:
1.- Que la manilla la tingui Est, que hauria de matar la nostra carta obligadament.
2.- Que la manilla la tingui Nord. Si no és que la tingui sola, ens deixarà plegar i podrem obrir l'oro.
En el primer cas, com deia Ángeles, si posem el cavall podríem salvar un punt que serien dos, perquè ens quedaria el rei ferm en tercera ronda de bastos.
En el segon cas, que és el que a mi particularment m'interessa, és que, si posem el cavall, estarem donant molta més informació de la partida al company. Això vindrà més endavant. Adéu.
Rei o cavall?
Bones,
I en aquest cas, si Sud posa el cavall, donarà més informació a Nord que a la resta d'usuaris. Això és així, perquè, a ulls de Nord hi haurà dos escenaris factibles:
1.- O bé Oest surt a defensar-se el rei amb 4 bastos o més de rei i sota.
2.- O bé Oest surt a defensar-se l'as de basto.
En aquest primer cas, és obvi que l'as de basto l'hauria de tindre el seu company Sud perquè recordem, estem dintre del supòsit que la manilla la tingui Nord i Est no hauria matat el cavall.
En el segon cas, Nord sabrà perfectament on és el rei de basto (a Sud), i ell tindrà la manilla als dits; en canvi els altres no sabran qui dels dos (Nord o Sud), té el rei ni tampoc la manilla. I tota aquesta informació, si la sabem treballar, pot ser molt valuosa.
Nord Sabrà que el seu company Sud guarda també el rei perquè serà obvi que Est no li podrà matar el cavall de Sud. Què vull dir amb això? Doncs que difícilment Oest hauria encetat la partida amb la sota de basto, guardant rei i as. Sembla clar que un jugador una mica experimentat, en cas de voler obrir el basto, ho faria amb qualsevol de les dues (as o rei), i no pas de sota, per no ser barrotat.
Si Sud hagués posat el rei, Nord no sabria pas qui tindria el cavall als dits. A ulls de Nord, aquest cavall el podria tindre qualsevol dels altres 3 jugadors.
A la vegada, tant Nord (la té als dits) com Sud, sabrien perfectament on seria la manilla de basto. Això tan fàcil de veure, és totalment desconegut pels altres dos jugadors, els quals no sabrien quin jugador guardaria la manilla de basto, si Nord o Sud. I això es podria utilitzar en contra seva.
En resum, a ulls de Nord, tant si Sud té l'as com 3 o més de rei, Nord sabria perfectament que Sud tindria entrada al basto. En canvi, si Sud hagués posat el rei, Nord no tindria manera de saber-ho.
A partir d'aquí, es poden donar jugades i escenaris, per a mi, molt bonics en el món de la botifarra. Us els imagineu?
Ho comentaré més endavant. Adéu.
I en aquest cas, si Sud posa el cavall, donarà més informació a Nord que a la resta d'usuaris. Això és així, perquè, a ulls de Nord hi haurà dos escenaris factibles:
1.- O bé Oest surt a defensar-se el rei amb 4 bastos o més de rei i sota.
2.- O bé Oest surt a defensar-se l'as de basto.
En aquest primer cas, és obvi que l'as de basto l'hauria de tindre el seu company Sud perquè recordem, estem dintre del supòsit que la manilla la tingui Nord i Est no hauria matat el cavall.
En el segon cas, Nord sabrà perfectament on és el rei de basto (a Sud), i ell tindrà la manilla als dits; en canvi els altres no sabran qui dels dos (Nord o Sud), té el rei ni tampoc la manilla. I tota aquesta informació, si la sabem treballar, pot ser molt valuosa.
Nord Sabrà que el seu company Sud guarda també el rei perquè serà obvi que Est no li podrà matar el cavall de Sud. Què vull dir amb això? Doncs que difícilment Oest hauria encetat la partida amb la sota de basto, guardant rei i as. Sembla clar que un jugador una mica experimentat, en cas de voler obrir el basto, ho faria amb qualsevol de les dues (as o rei), i no pas de sota, per no ser barrotat.
Si Sud hagués posat el rei, Nord no sabria pas qui tindria el cavall als dits. A ulls de Nord, aquest cavall el podria tindre qualsevol dels altres 3 jugadors.
A la vegada, tant Nord (la té als dits) com Sud, sabrien perfectament on seria la manilla de basto. Això tan fàcil de veure, és totalment desconegut pels altres dos jugadors, els quals no sabrien quin jugador guardaria la manilla de basto, si Nord o Sud. I això es podria utilitzar en contra seva.
En resum, a ulls de Nord, tant si Sud té l'as com 3 o més de rei, Nord sabria perfectament que Sud tindria entrada al basto. En canvi, si Sud hagués posat el rei, Nord no tindria manera de saber-ho.
A partir d'aquí, es poden donar jugades i escenaris, per a mi, molt bonics en el món de la botifarra. Us els imagineu?
Ho comentaré més endavant. Adéu.
Rei o cavall?
Bones,
Quan cantem botifarra, si no és el cas que ho tinguem tot, quasi sempre cercarem l'ajuda del company per tal que ens senyali el seu o seus millors colls i/o per tal que aixequi de cara cap a nosaltres.
La botifarra també s'alimenta de l'engany, de fer creure el que no és i de sembrar dubtes en l'oponent.
Si barregem aquestes dues armes o recursos, els resultats poden ser força esperançadors.
Si Nord té la manilla de basto i fa el rei a Sud, Nord pot sortir perfectament de petita per tal d'intentar aconseguir un grapat d'avantatges:
1.- El més malintencionat de tots: fer creure a Oest que la manilla de basto la té Sud i que, per tant, ha estat aquest qui l'ha barrotat. El que dèiem abans, Oest desconeix qui té la manilla de basto, si Nord o Sud. I si Nord s'afanya en tornar a tocar ràpidament aquest pal quan entri, pot enganyar a Oest, fent-li creure que la manilla és a l'altre costat. Es pot donar el cas que Nord porti 3 bastos de peu i, jugant així, Oest difícilment podria salvar l'as en aquest pal, es veuria obligat a carregar-lo o a fer-hi basa en una hipotètica quarta ronda de basto.
Fins i tot, Nord podria desprendre's d'un basto mitjà per guardar-se'n un de petit, per tal que, quan pari el parany a Oest, no l'obligués a tirar l'as. Això és així perquè si Nord, per exemple, té manilla 8 i 4 de peu, si no es desprèn del 8 quan Sud plegui de cavall, llavors, si Nord vol fer aquesta jugada, obligaria a Oest a posar l'as de basto, tan si vol com si no. Així doncs, millor desfer-se del 8 i guardar-se el 4, si es té intenció d'utilitzar aquesta jugada més endavant de la partida. Jo l'he fet dotzenes de vegades, i s'ha d'estar molt atent a la partida, per recordar-se que Nord s'ha desprès d'una carta més alta i ara està sortint d'una de més petita. Si se'n recorda, Oest és obvi que descobrirà el parany de Nord i posarà l'as perquè sabrà perfectament que Nord el vol enganyar i que la manilla la té el mateix Nord. Això és així perquè si la tingués Sud, Nord no s'hauria desprès pas d'una carta superior com el 8 que, indefectiblement, faria caure el seu as. No tindria cap mena de sentit, per tant, la manilla l'hauria de tindre Nord. Però, si la jugada s'esdevé unes quantes bases més endavant, us puc assegurar que, tot i haver emprat aquest parany, com deia, dotzenes de cops, ni jo mateix me'n dono compte que primer Nord s'ha desprès d'una carta superior per fer aquesta jugada i us puc assegurar que, tot i tindre ple coneixement de la seva existència, hi tornaria a caure de quatre grapes. És molt difícil de detectar, si no és que estiguis molt concentrat.
Sortint del cas pràctic exposat, concretament, aquesta jugada sol funcionar bastant bé quan nosaltres tenim de peu: manilla sota i petita. I és per a mi, una de les jugades més maques del món de la botifarra. Aquesta jugada l'utilitzarem quan nosaltres dominem la partida, ja sigui perquè hem cantat botifarra i tenim diverses entrades, ja sigui perquè hem cantat trumfo i ja n'hem fet net, restant els últims en els nostres dits. Hi ha més casos, però aquests dos són els més freqüents amb diferència. Imaginem que Oest surt de cavall a defensar-se el seu as, Sud posa el rei, i nosaltres (Nord), li donem basa. Doncs bé, si li donem basa amb la sota, Oest pot pensar tranquil·lament que el que fem nosaltres és carregar un puntet i, en cap cas, passarà el que dèiem abans, difícilment sospitarà pel fet que donem primer una carta més grossa per després sortir de petita. I no ho farà perquè pot pensar que nosaltres ho fem per carregar un tanto. A veure, també podria imaginar-se que si la manilla estigués a Sud, guardant-se la sota Nord, li farà saltar l'as. Podria pensar-ho sí, però també podria pensar que Nord és molt innocent per no haver-ho fet, per la senzilla raó de voler salvar un punt. Ja veuríem després la cara que posa si veu saltar la manilla a Nord. Si ens guardem la sota, difícilment sortirà Oest un altre cop per tal que nosaltres el puguem barrotar de nou amb aquesta sota. De ben segur que Oest esperarà que algú altre toqui aquest pal. És més, si és el seu company Est qui el toca, Nord tindrà la sota perduda. Però la festa no es fa per salvar la sota, sinó per parar un parany a Oest i, de retruc, que pugui plegar el company Sud.
Uf, m'enrotllo massa, ho deixo per a un altre dia. Salut.
Quan cantem botifarra, si no és el cas que ho tinguem tot, quasi sempre cercarem l'ajuda del company per tal que ens senyali el seu o seus millors colls i/o per tal que aixequi de cara cap a nosaltres.
La botifarra també s'alimenta de l'engany, de fer creure el que no és i de sembrar dubtes en l'oponent.
Si barregem aquestes dues armes o recursos, els resultats poden ser força esperançadors.
Si Nord té la manilla de basto i fa el rei a Sud, Nord pot sortir perfectament de petita per tal d'intentar aconseguir un grapat d'avantatges:
1.- El més malintencionat de tots: fer creure a Oest que la manilla de basto la té Sud i que, per tant, ha estat aquest qui l'ha barrotat. El que dèiem abans, Oest desconeix qui té la manilla de basto, si Nord o Sud. I si Nord s'afanya en tornar a tocar ràpidament aquest pal quan entri, pot enganyar a Oest, fent-li creure que la manilla és a l'altre costat. Es pot donar el cas que Nord porti 3 bastos de peu i, jugant així, Oest difícilment podria salvar l'as en aquest pal, es veuria obligat a carregar-lo o a fer-hi basa en una hipotètica quarta ronda de basto.
Fins i tot, Nord podria desprendre's d'un basto mitjà per guardar-se'n un de petit, per tal que, quan pari el parany a Oest, no l'obligués a tirar l'as. Això és així perquè si Nord, per exemple, té manilla 8 i 4 de peu, si no es desprèn del 8 quan Sud plegui de cavall, llavors, si Nord vol fer aquesta jugada, obligaria a Oest a posar l'as de basto, tan si vol com si no. Així doncs, millor desfer-se del 8 i guardar-se el 4, si es té intenció d'utilitzar aquesta jugada més endavant de la partida. Jo l'he fet dotzenes de vegades, i s'ha d'estar molt atent a la partida, per recordar-se que Nord s'ha desprès d'una carta més alta i ara està sortint d'una de més petita. Si se'n recorda, Oest és obvi que descobrirà el parany de Nord i posarà l'as perquè sabrà perfectament que Nord el vol enganyar i que la manilla la té el mateix Nord. Això és així perquè si la tingués Sud, Nord no s'hauria desprès pas d'una carta superior com el 8 que, indefectiblement, faria caure el seu as. No tindria cap mena de sentit, per tant, la manilla l'hauria de tindre Nord. Però, si la jugada s'esdevé unes quantes bases més endavant, us puc assegurar que, tot i haver emprat aquest parany, com deia, dotzenes de cops, ni jo mateix me'n dono compte que primer Nord s'ha desprès d'una carta superior per fer aquesta jugada i us puc assegurar que, tot i tindre ple coneixement de la seva existència, hi tornaria a caure de quatre grapes. És molt difícil de detectar, si no és que estiguis molt concentrat.
Sortint del cas pràctic exposat, concretament, aquesta jugada sol funcionar bastant bé quan nosaltres tenim de peu: manilla sota i petita. I és per a mi, una de les jugades més maques del món de la botifarra. Aquesta jugada l'utilitzarem quan nosaltres dominem la partida, ja sigui perquè hem cantat botifarra i tenim diverses entrades, ja sigui perquè hem cantat trumfo i ja n'hem fet net, restant els últims en els nostres dits. Hi ha més casos, però aquests dos són els més freqüents amb diferència. Imaginem que Oest surt de cavall a defensar-se el seu as, Sud posa el rei, i nosaltres (Nord), li donem basa. Doncs bé, si li donem basa amb la sota, Oest pot pensar tranquil·lament que el que fem nosaltres és carregar un puntet i, en cap cas, passarà el que dèiem abans, difícilment sospitarà pel fet que donem primer una carta més grossa per després sortir de petita. I no ho farà perquè pot pensar que nosaltres ho fem per carregar un tanto. A veure, també podria imaginar-se que si la manilla estigués a Sud, guardant-se la sota Nord, li farà saltar l'as. Podria pensar-ho sí, però també podria pensar que Nord és molt innocent per no haver-ho fet, per la senzilla raó de voler salvar un punt. Ja veuríem després la cara que posa si veu saltar la manilla a Nord. Si ens guardem la sota, difícilment sortirà Oest un altre cop per tal que nosaltres el puguem barrotar de nou amb aquesta sota. De ben segur que Oest esperarà que algú altre toqui aquest pal. És més, si és el seu company Est qui el toca, Nord tindrà la sota perduda. Però la festa no es fa per salvar la sota, sinó per parar un parany a Oest i, de retruc, que pugui plegar el company Sud.
Uf, m'enrotllo massa, ho deixo per a un altre dia. Salut.
Rei o cavall?
Bones, després de l'aclaparadora allau de missatges i seguint amb els avantatges:
2.- Fer entrar al company. Si Oest no s'atreveix a posar l'as, Nord tornarà a plegar basa i podrà marcar de nou el seu joc, donar-nos descarts o bé aixecar.
Fins i tot, es podria donar la circumstància que Nord només tingués, per exemple, la manilla d'oro pelada, i Sud només tingués entrada, a banda de l'oro, amb el rei de basto. Docs bé, gràcies al fet d'haver posat el cavall i no el rei, Nord podria fer entrar a Sud, i que aquest es fes les seves bases a l'oro. Imagineu-vos si quan plega de cavall de basto, obre l'oro de cavall i fa saltar el rei a Oest.
És a dir, aquesta jugada, no serveix tan sols per intentar pescar l'as, sinó per fer entrar el company. I això pot ser molt important perquè, de vegades, sabem que el company ens podrà concedir una sèrie de descarts per desfer-nos de les cartes que ens fan nosa, sabem la seva entrada i la seva llarga, però no tenim carta d'aquell pal per anar-hi. Aquesta jugada pot ser una gran oportunitat per donar-li entrada.
3.- Si Oest no pica i posa l'as de basto, Nord sabrà que el seu company porta com a mínim el rei de basto. Llavors, si Nord tingués 4 bastos de peu, quan tornés a plegar i en cas que guardés una altra entrada, podria tornar per segon cop de baix manilla de basto, per tal que tornés a entrar el seu company. Difícilment el seu company Sud tindria més bastos que ell, perquè Oest no sortirà mai a defensar-se un as amb 2 cartes d'aquell pal de peu, per tant, Oest portarà com a mínim 3 bastos de peu i, si Nord en porta 4, Est n'ha donat 1 i el seu company 2 i encara manca el rei; doncs si passem comptes, Sud no pot tindre mai més bastos que ell i Nord no li pot tallar pal de cap manera.
4.- Si com dèiem, Oest no pica i posa l'as de basto, en el pitjor dels casos, serà Oest qui entrarà i qui haurà d'obrir pal de cara cap a Nord, que és qui fa buti directa. Si es decidís per tornar a tocar el basto, podria entrar un altre cop Sud, si Nord disposés d'un quart basto.
5.- I en el pitjor dels escenaris possibles, entraria Oest fent-se l'as de basto, tornaria a tocar basto i tot i ser basa de Sud, Nord hauria de posar la manilla perquè li quedaria sola. Tot i això, cal recordar que seria del tot impossible que Nord pogués agafar l'as d'Oest si aquest no toqués més el basto, per tant, tampoc hi ha gaires possibilitats d'apoderar-se d'aquest as.
Podem fer-nos una idea del que pot desencadenar el fet de posar un cavall o un rei. Després tot sortirà al revés del previst, però la maquinària ja està en marxa. Salut.
2.- Fer entrar al company. Si Oest no s'atreveix a posar l'as, Nord tornarà a plegar basa i podrà marcar de nou el seu joc, donar-nos descarts o bé aixecar.
Fins i tot, es podria donar la circumstància que Nord només tingués, per exemple, la manilla d'oro pelada, i Sud només tingués entrada, a banda de l'oro, amb el rei de basto. Docs bé, gràcies al fet d'haver posat el cavall i no el rei, Nord podria fer entrar a Sud, i que aquest es fes les seves bases a l'oro. Imagineu-vos si quan plega de cavall de basto, obre l'oro de cavall i fa saltar el rei a Oest.
És a dir, aquesta jugada, no serveix tan sols per intentar pescar l'as, sinó per fer entrar el company. I això pot ser molt important perquè, de vegades, sabem que el company ens podrà concedir una sèrie de descarts per desfer-nos de les cartes que ens fan nosa, sabem la seva entrada i la seva llarga, però no tenim carta d'aquell pal per anar-hi. Aquesta jugada pot ser una gran oportunitat per donar-li entrada.
3.- Si Oest no pica i posa l'as de basto, Nord sabrà que el seu company porta com a mínim el rei de basto. Llavors, si Nord tingués 4 bastos de peu, quan tornés a plegar i en cas que guardés una altra entrada, podria tornar per segon cop de baix manilla de basto, per tal que tornés a entrar el seu company. Difícilment el seu company Sud tindria més bastos que ell, perquè Oest no sortirà mai a defensar-se un as amb 2 cartes d'aquell pal de peu, per tant, Oest portarà com a mínim 3 bastos de peu i, si Nord en porta 4, Est n'ha donat 1 i el seu company 2 i encara manca el rei; doncs si passem comptes, Sud no pot tindre mai més bastos que ell i Nord no li pot tallar pal de cap manera.
4.- Si com dèiem, Oest no pica i posa l'as de basto, en el pitjor dels casos, serà Oest qui entrarà i qui haurà d'obrir pal de cara cap a Nord, que és qui fa buti directa. Si es decidís per tornar a tocar el basto, podria entrar un altre cop Sud, si Nord disposés d'un quart basto.
5.- I en el pitjor dels escenaris possibles, entraria Oest fent-se l'as de basto, tornaria a tocar basto i tot i ser basa de Sud, Nord hauria de posar la manilla perquè li quedaria sola. Tot i això, cal recordar que seria del tot impossible que Nord pogués agafar l'as d'Oest si aquest no toqués més el basto, per tant, tampoc hi ha gaires possibilitats d'apoderar-se d'aquest as.
Podem fer-nos una idea del que pot desencadenar el fet de posar un cavall o un rei. Després tot sortirà al revés del previst, però la maquinària ja està en marxa. Salut.
Torna a “Normes del joc i tàctiques de primer nivell.”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants