El Diàleg entre Colbert i Mazarino, ministres de Luís XIV

[batet]

El Diàleg entre *Colbert i *Mazarino, ministres de Luís XIV de França, diu així:

Últimament circulen molt pels fòrums de la xarxa, un suposat diàleg entre Jean *Baptiste *Colbert i el Cardenal *Mazarino

El Diàleg entre *Colbert i *Mazarino, ministres de Luís XIV de França, diu així:

*Colbert: Per aconseguir diners, hi ha un moment en què, enganyar al contribuentja no és possible. M'agradaria, Senyor Superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins a a el coll...
*Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat és diferent. No es pot manar l'Estat a presó. Per tant, l'Estat pot seguir endeutant-se.
*Colbert: Vostè pensa això? Amb tot, precisem de diners. I com hem de l'obtenir-ho si ja vam crear tots els impostos imaginables?
*Mazarino: Es creen uns altres.
*Colbert: Però ja no podem posar més impostos sobre els pobres.
*Mazarino: És cert, això ja no és possible.
*Colbert: Llavors, sobre els rics?
*Mazarino: Sobre els rics tampoc. Ells no gastarien més i un ric que no gasta, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que gasta sí.
*Colbert: Llavors com hem de fer?
*Mazarino: *Colbert Tu penses com un formatge de gruyere o com el orinal d'un malalt? Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres. Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a enriquir-se i tement arribar a pobres. És a aquests als quals hem de gravar amb més imposats. Aquests, com més els llevem, més treballaran per compensar el que els llevem. Són una reserva inesgotable.