EntradaAutor: corpetit » 07 juny 2014, 01:01
Bones,
Com molt bé diu el senyor wakey, aquesta jugada depèn de múltiples factors, variants, imputs o el que li vulguem dir. I, per molt que un pugui dir o deixar de dir a cartes vistes, molts d'ells s'escapen a la nostra capacitat ja que entra en joc el factor sort, probabilitat, disposició de les cartes o perícia de la resta de jugadors, entre d'altres. Això no vol dir pas que sigui ben igual posar o deixar de posar l'as. No, nosaltres ens mourem sempre amb una intencionalitat, una finalitat, si després surt bé o malament, ja és una altra història. Però, en cap cas, això voldrà dir que hem jugat bé o malament. L'important és jugar amb sentit, encara que no sigui sempre el mateix perquè, com bé sabem, cada dat és un món.
L'exemple que has posat és molt genèric i, personalment, no m'agrada comentar exemples tant amplis, que accepten centenars d'excepcions i que poden fer aigües per tot arreu perquè sempre hi haurà casos concrets i específics que aconsellaran fer tot el contrari. És la botifarra.
Per no saber, no sabem ni qui ha cantat, ni si ho ha fet directe o passat, ni si han contrat o s'ha recontrat ni qui ho ha fet, ni si s'ha fet net de trumfo, ni de qui en pot tindre, ni les cartes concretes que té el mateix Sud d'aquest pal ni de la resta de pals, ni del marcador, ni quina carta dóna Oest, ni si és partida obligada, ni de les entrades que pugui tindre Sud, ni si el company té trumfo, ni si té alguna altra carta de condició barrotada, ni si ens han fallat ja un altre pal, ni la basa de la partida en què estem, ni si interessa que plegui el company, ni si convé arriscar o no, ni si tenim la possibilitat de concedir o no descarts al company en aquest mateix pal, ni si aguantant l'as podem tallar el pal al company... Fins i tot, dónes per suposat que el company té la manilla, existint la remota possibilitat que la tingués pelada Est als dits amb la resta de trumfos i no hagués tingut més remei que sortir de sota. En definitiva, no sabem quasi res.
Així a cegues i per a no complicar-se la vida et diria que, en la majoria de casos com aquests, el trumfo mana. Amb això vull dir que, la parella dominadora del trumfo serà qui es podrà prendre més llibertats a l'hora de posar o no posar l'esmentat as. Així doncs, si canten els altres i especialment si ho fan directe, no cal dir que, en la majoria d'ocasions (no en totes), serà millor posar l'as a cul de mà. En canvi, si hem cantat nosaltres, ens podrem permetre el luxe d'aguantar-lo per tal de fer més bases i/o donar algun descart al company.
Això no vol dir que hagi de funcionar sempre ni de la mateixa manera, ja que hi ha múltiples excepcions, però l'esmentada intenció serà que, si canten ells, intentarem no encantar-nos i anar per feina posant l'as; si cantem nosaltres, intentarem esprémer una mica més el dat, emparant-nos en la protecció que ens atorga el nostre trumfo. Que surti bé o malament, ja són figues d'un altre paner. Adéu.
